www.selva.cat/catala
logo del Consell Comarcal de la Selva
Contactar
  www.selva.cat
Índex

Atreveix-te a canviar de xip
 

Arriba un nouvingut, una persona que ha optat per venir a casa nostra des de qualsevol part del món. Una gran majoria d'aquestes persones no saben ni català ni castellà, i de seguida s'acosten a l'escola d'adults perquè volen aprendre la llengua d'aquí. Necessiten poder-se comunicar.

Actualment, la major part de classes són de català: la llengua pròpia de Catalunya. Conèixer la nostra llengua, a més, facilita l'aprenentatge del castellà, gràcies a les semblances entre totes dues llengües.

Aquest nouvingut, doncs, ha decidit estudiar català. Però fora de l'aula ningú no li parla en català; tu no li parles en català. Ell fa l'esforç d'anar a classe, d'intentar conèixer la nostra llengua, i no troba ningú per practicar-la.

I, esclar, sovint ell deixa d'anar a classe. Per què ha de fer l'esforç? Per què ha de perdre hores per conèixer una llengua que no podrà practicar amb ningú? Aquest nouvingut sempre serà un estranger perquè no sap català i el català serà cada cop més una llengua minoritària i inútil perquè els qui vénen de fora no l'aprenen.

Per això, abans d'arraconar la teva pròpia llengua, abans de fer diferències entre els d'aquí i els de fora, abans de posar traves perquè els nouvinguts aprenguin català, pensa-hi una mica. Atreveix-te a canviar de xip.


Per què no parlem en català als nouvinguts?

. Perquè d'entrada pressuposem que no ens entenen i que, en canvi, sí que entenen el castellà.

. Perquè ens pensem que som més educats, encara que en parlar-los en castellà sovint ho fem cridant i sense saber si ens entenen o no.

. Perquè no ens atrevim a acostar-nos als altres i mantenim sempre una distància amb els que vénen de fora.

. Perquè és l'opció fàcil: tothom ho fa així.

. Perquè creiem que cal ser solidaris amb els que vénen de fora. No es pot ser solidari en català?

. Perquè n'hi ha que ens acusen de radicals i d'intolerants per usar la nostra pròpia llengua.

. Perquè oblidem que força immigrants parlen més d'una llengua i troben normal aprendre la llengua del territori on volen viure.


Quines conseqüències té que no parlem en català als nouvinguts?

. Fa que sigui innecessari conèixer el català i que, per tant, els nouvinguts no l'aprenguin.

. Desanima els que volen aprendre la llengua, que a més se senten, en certa manera, enganyats.

. Obre una esquerda entre els que són d'aquí, els catalans, i els que vénen de fora, els que no parlen català i mai no podran parlar-lo.

. Tirem per terra tots els esforços que es fan des de l'Administració i des del món associatiu per millorar la situació del català i conservar el nostre patrimoni lingüístic.

. Situa el castellà com la llengua útil de debò, la que els nouvinguts necessiten per treballar, per anar a comprar, per moure's per la ciutat.

. Evita que els nouvinguts puguin mai formar part de la vida cívica i social del poble.

•Tirem per terra tots els esforços que es fan des de l'Administració i des del món associatiu per millorar la situació del català i conservar el nostrae patrimoni lingüístic.

Què passa si parlem en català als nouvinguts?

. És una forma de donar-los la benvinguda i de fer que se sentin ben rebuts i acollits.

. Fem un acte d'autoestima, perquè mostrem l'orgull de sentir-nos catalans. No podem esperar que els nouvinguts mostrin respecte per la nostra llengua si nosaltres mateixos no en mostrem.

. Ells poden mostrar-nos que coneixen la llengua, cosa que ens complau i que valorem molt positivament com un acte de simpatia i de respecte cap a la nostra cultura.

. Els ajudem a aprendre la llengua perquè poden practicar-la.

. En la mesura que aprenen la llengua, els nouvinguts tenen més oportunitats de participar en la vida del municipi i de millorar les seves expectatives laborals, socials i humanes.

. Conèixer el català dóna seguretat als nouvinguts en les relacions amb l'escola dels seus fills i les activitats que organitzen.

. Hi haurà més persones que coneguin i parlin el català, i evitarem que aquest segueixi el camí de tantes llengües que s'estan morint.


Consells pràctics i recomanacions per canviar de xip

Al carrer, amb els veïns, amb els desconeguts...

. Hem de deixar de banda els prejudicis i actuar amb naturalitat: és a dir, no hem de fer diferències a l'hora d'adreçar-nos a un conegut o a un desconegut.

. No patim perquè ens sembli que parlar en català a una persona immigrada o a un desconegut sigui una descortesia o una ofensa: no estem fent res de mal fet, senzillament actuem amb normalitat.

. Si no ens entenen ja recorrerem als gestos o a qualsevol altra llengua que sapiguem.

. De tant en tant, és bo de fer un pas endavant i crear espais de conversa que ens poden sorprendre.

A la botiga, a l'oficina, a qualsevol comerç...

. Quan fem l'atenció al públic, hem de fer la salutació en català i permetre que l'altra persona pugui expressar-se en la nostra llengua: si estudia català i té dificultats, amb el seu esforç i el nostre ajut podrà aprendre'l més ràpidament.

 

A l'Administració, als centres sanitaris, als serveis socials...

. Si la llengua de l'Administració és el català i es fan campanyes per promoure'l, els nouvinguts poden sentir-se desconcertats si a l'hora de la veritat veuen que ens hi adrecem en castellà.

. Utilitzant la nostra llengua els ajudarem a integrar-se amb normalitat en el funcionament dels organismes públics.

. Cal que donem a les persones que atenem l'oportunitat de practicar el català, d'entrar-hi en contacte i familiaritzar-s'hi, en lloc de mantenirlos-en sempre apartats.

A l'empresa...

. D'entrada, quan contractem una persona nova, hem de donar-li l'oportunitat d'expressar-se en català. Quan li donem orientacions, si no ens acaba d'entendre, podem parlar-li més a poc a poc.

. Moltes d'aquestes persones, després de la jornada laboral, busquen temps per aprendre la llengua catalana. Al final, els nouvinguts que l'aprenen i poden usar-la a la feina s'acaben sentint més integrats a l'empresa i al país que els acull.

Has pensat què hi guanyem tots plegats?

Hi ha moltes maneres de canviar de xip.
Apunta't al programa «Voluntaris per la llengua».

Si et fas voluntari lingüístic podràs conversar amb persones que aprenen català. Es tracta d'una experiència per afavorir fora de l'aula l'aprenentatge de la llengua i el coneixement de la nostra cultura i de la nostra societat entre les persones que fa poc temps que viuen a Santa Coloma de Farners.

Per a més informació:

Servei Comarcal de Català de la Selva
Pg. Sant Salvador, 25 · 17430 Santa Coloma de Farners
Tel. 972 84 21 61 · A/e: selva@cpnl.org · www.cpnl.org

 

Actors: Bully, Carolina, Josep, Kady
Fotografies: fotofont
Disseny: Albert Pons
Dipòsit legal: GI-1.215/2003

L'opuscle Atreveix-te a canviar de xip és una iniciativa que pretén avançar pel camí encetat amb el llibre Parlem-nos (Santa Coloma de Farners, 2002), al costat dels programes "Voluntaris per la llengua" i "En català, tu hi guanyes", impulsats pel Govern de Catalunya.

Passeig de Sant Salvador, 25-27
17430 Santa Coloma de Farners
972 84 21 61 extensió:101
972 84 08 04
selvacpnl.cat